El folklore canari i el folklore llatinoamericà, amb pinzellades de jazz, són fonts musicals que han estat presents al llarg de la vida de JULIA RODRÍGUEZ. El mestissatge del folklore amb instruments tradicionals, com el timple canari o el cuatro veneçolà, amb sons més actuals l'han ajudada a crear un llenguatge propi, combinat amb una veu que s'alça antiga i nova, que s’uneix al so d'aquesta nova generació de joves cantautores, com Silvana Estrada o Valeria Castro.
Proposta de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)