T’asseus a escoltar DIEGO HDEZ i, més que convidar-te a escoltar la seva música, sembla que t’hagi convidat a entrar a casa seva. Va, passa. Visc aquí, en aquestes cançons. No estan decorades amb luxe però sí amb gust. Enregistrats amb el programa Garageband que els ordinadors Mac incorporen de sèrie a través del micròfon de l’ordinador, els seus temes no porten gens de maquillatge. DIEGO HDEZ és pop, clar. Pop amb banjo, o amb guitarra espanyola o acústica. Però també és pop de trasteig. Si a Elliott Smith li haguessin canviat el backline pel de Pascal Comelade, potser sonaria així.