Arriba l’Onda sonora de l’interior, d’un oceà intern, d’un mar calent i profund que no apareix als mapes. Amb ella O SONORO MAXÍN porta les cúmbies que no són cúmbies, i desperta balls que encara s'han d'inventar. Ve carregada de ritmes descompassats que desmunten malucs al primer compàs, harmonies d’una sola nota i melodies oblidades que es troben a la manxa d’un acordió. Al seu costat hi viatgen cantants afòniques. L’Onda Sonora arriba a totes les orelles al mateix instant, en un obrir i tancar d’ulls; en les noves maneres de comptar el temps, en un petó, en una abraçada, en un somriure, i cap a tots i totes amb la mateixa intenció: ser escoltada.