Els que vam conèixer MARIA RODÉS tant pel seu treball al costat d'Andy Poole amb Oníric (Sin técnica, editat per Cydonia el 2009) com pel seu suggestiu debut en solitari, Una forma de hablar (BCore, 2010), esperàvem expectants el proper pas d’aquesta personalíssima artista, sense cap referent visible amb qui comparar-la. Ella mateixa confessa que Sueño triangular (BCore, 2012) ha estat un treball d’elaboració àrdua que li ha costat molt de realitzar, tant en l'aspecte operatiu com creatiu. El seu repte principal era aconseguir que fos encara més personal i arriscat, moure’s en unes coordenaders més grans de llibertat. Comprar entrada.