La singular compulsió que SOFÍA VIOLA sent envers l'art de fer cançons la defineix i la porta a produir sense parar versos i melodies, i té molt a veure amb el seu amor incondicional pel folklore, que li ve sobretot de la seva sang argentina i xilena. Això, unit a l'esperit lúdic i a la manifesta intel·ligència que il·luminen les seves lletres, sense deixar de banda les incomptables anècdotes que recull fruit de la seva naturalesa nòmada, de l’impuls per moure's, viatjar i vincular-se amb altres, l'apropa a diferents sons llatinoamericans que la inquieten i la sedueixen, com la ranxera mexicana, el tango, el vallenato, el bolero o la cúmbia.