Els discos de POWER BURKAS sempre són reafirmacions personals dels components del grup: Llarga vida al tarannà (BCore, 2016), Mai nego l’oci (BCore, 2019), i ara, Naïf, potser (BCore, 2021). Sense voler-ho ni deixar-ho de voler, els ha quedat un disc naïf, però no absent de dubte. Ingènuament dubitatius són aquí de nou, una mica més grans, una mica més lluny dels enyorats inicis, als quals intenten tornar, i mentre busquen aquesta frescor primerenca, es troben amb cançons que sense voler han evolucionat i que, segurament per això, els representen encara més.