La indòmita i inclassificable naturalesa artística de MARCO MEZQUIDA es revela en un viatge estètic que conjuga jazz d’avantguarda, música contemporània i tècniques esteses de piano amb música popular, sons folklòrics i melodies pop. “Com més tocava, més difícil era comprendre com el seu cervell era capaç de realitzar canvis en forma i sentiment, en fracció de segons, d’una manera tan orgànica i fluida. El terme ‘sorprenent’ sol usar-se com un clixé sense significat. Doncs no és aquest el cas” [The New York City Jazz Record].